Claude Sonnet 5, passada 10 de 10

Un dels dos fonaments que la teoria dels fonaments morals anomena «individualitzadors», que «giren al voltant de la protecció dels individus davant del dany i del tracte injust». L'altre era l'Equitat, que l'MFQ-2 divideix en Igualtat i Proporcionalitat.

En les mostres nacionals de l'article, les persones amb puntuacions més altes en Cura se situaven una mica més a l'esquerra i eren lleugerament menys religioses, mantenint constants els altres cinc fonaments.

En el panel en línia de l'article, els membres del qual també van respondre 18 qüestionaris més, les persones amb puntuacions més altes en Cura manifestaven més preocupació empàtica (r = 0,63), donaven més pes a la benevolència (0,50) i a la justícia social i la igualtat (0,51) com a valors, i tenien menys trets psicopàtics (−0,30).

Font: Atari, Haidt, Graham, Koleva, Stevens & Dehghani (2023), «Morality beyond the WEIRD», Journal of Personality and Social Psychology 125(5): la definició és la de la taula 2 de l'article; les dades provenen de les seves mostres nacionals (l'estudi 2 de l'article), 3.902 adults de 19 països, que van respondre la mateixa pregunta sobre l'eix esquerra-dreta que el gràfic de dalt, i del seu panel en línia (estudi 3, taula 9), 1.410 adults, el 82 % dels quals nord-americans, que també van respondre 18 qüestionaris més. Les de l'estudi 3 són correlacions, de −1 a 1: 0 vol dir que no hi ha relació, i un signe menys vol dir que una puntuació baixa quan l'altra puja.

Un dels dos fonaments en què l'MFQ-2 converteix l'Equitat del qüestionari anterior. Els autors el defineixen «en termes d'un motiu de reciprocitat equilibrada, igualtat de tracte, igualtat de veu i igualtat de resultats».

Dels sis, és el que tenia el vincle més fort amb situar-se a l'esquerra. Tanmateix, el vincle no era una línia recta: les persones dels dos extrems de l'escala puntuaven més alt en Igualtat que les del mig. En paraules dels autors, «els progressistes tendeixen a valorar la Igualtat, mentre que els conservadors tendeixen a prioritzar la Proporcionalitat».

En el panel en línia de l'article, els membres del qual també van respondre 18 qüestionaris més, les persones amb puntuacions més altes en Igualtat donaven més suport a la redistribució de la riquesa (r = 0,56), eren una mica menys proclius a voler que uns grups estiguessin per sobre d'altres (−0,18) i puntuaven més alt en autoritarisme d'esquerres (0,58). Allà gairebé no tenia relació amb la Proporcionalitat (0,02): en paraules de l'article, totes dues «tendeixen a ser més ortogonals» en les poblacions més WEIRD.

Font: Atari, Haidt, Graham, Koleva, Stevens & Dehghani (2023), «Morality beyond the WEIRD», Journal of Personality and Social Psychology 125(5): la definició és la de la taula 2 de l'article; les dades provenen de les seves mostres nacionals (l'estudi 2 de l'article), 3.902 adults de 19 països, que van respondre la mateixa pregunta sobre l'eix esquerra-dreta que el gràfic de dalt, i del seu panel en línia (estudi 3, taula 9), 1.410 adults, el 82 % dels quals nord-americans, que també van respondre 18 qüestionaris més. Les de l'estudi 3 són correlacions, de −1 a 1: 0 vol dir que no hi ha relació, i un signe menys vol dir que una puntuació baixa quan l'altra puja.

L'altre fonament en què l'MFQ-2 converteix l'Equitat del qüestionari anterior. Els autors el descriuen com a «preocupat perquè les recompenses i els càstigs siguin proporcionals al mèrit i al merescut, i perquè els beneficis s'ajustin a la quantitat de contribució».

En les mostres nacionals de l'article, una Proporcionalitat més alta anava associada a situar-se més a la dreta, tot i que l'article descriu la relació com «en forma de U invertida» i no com una línia recta. També era el fonament més fortament vinculada a ser menys religiós.

En el panel en línia de l'article, els membres del qual també van respondre 18 qüestionaris més, les persones amb puntuacions més altes en Proporcionalitat preferien repartir les coses segons el mèrit (r = 0,50), creien més que el món és just (0,29) i donaven més pes a l'èxit com a valor (0,22).

Font: Atari, Haidt, Graham, Koleva, Stevens & Dehghani (2023), «Morality beyond the WEIRD», Journal of Personality and Social Psychology 125(5): la definició és la de la taula 2 de l'article; les dades provenen de les seves mostres nacionals (l'estudi 2 de l'article), 3.902 adults de 19 països, que van respondre la mateixa pregunta sobre l'eix esquerra-dreta que el gràfic de dalt, i del seu panel en línia (estudi 3, taula 9), 1.410 adults, el 82 % dels quals nord-americans, que també van respondre 18 qüestionaris més. Les de l'estudi 3 són correlacions, de −1 a 1: 0 vol dir que no hi ha relació, i un signe menys vol dir que una puntuació baixa quan l'altra puja.

Un dels tres fonaments que la teoria dels fonaments morals anomena «vinculants», que «se centren en la preservació de la cohesió del grup, el manteniment de fronteres per a un mateix i per al grup, i la vinculació dels individus a grups i institucions més grans».

En les mostres nacionals de l'article, una Lleialtat més alta anava associada a situar-se més a la dreta i a ser més religiós, tot i que tots dos vincles eren més febles que en el cas de l'Autoritat.

En el panel en línia de l'article, els membres del qual també van respondre 18 qüestionaris més, les persones amb puntuacions més altes en Lleialtat es descrivien com a més lleials als seus grups (r = 0,78), eren més col·lectivistes (0,59) i donaven més pes a la lleialtat i a la seguretat nacional i familiar com a valors (0,50).

Font: Atari, Haidt, Graham, Koleva, Stevens & Dehghani (2023), «Morality beyond the WEIRD», Journal of Personality and Social Psychology 125(5): la definició és la de la taula 2 de l'article; les dades provenen de les seves mostres nacionals (l'estudi 2 de l'article), 3.902 adults de 19 països, que van respondre la mateixa pregunta sobre l'eix esquerra-dreta que el gràfic de dalt, i del seu panel en línia (estudi 3, taula 9), 1.410 adults, el 82 % dels quals nord-americans, que també van respondre 18 qüestionaris més. Les de l'estudi 3 són correlacions, de −1 a 1: 0 vol dir que no hi ha relació, i un signe menys vol dir que una puntuació baixa quan l'altra puja.

Un dels tres fonaments que la teoria dels fonaments morals anomena «vinculants», que «se centren en la preservació de la cohesió del grup, el manteniment de fronteres per a un mateix i per al grup, i la vinculació dels individus a grups i institucions més grans».

Dels sis, és el que tenia el vincle més fort amb situar-se a la dreta. Una Autoritat més alta també anava associada a ser més religiós.

En el panel en línia de l'article, els membres del qual també van respondre 18 qüestionaris més, les persones amb puntuacions més altes en Autoritat donaven més pes a la tradició, l'obediència i el respecte com a valors (r = 0,76) i puntuaven més alt en autoritarisme de dretes (0,69). Els autors esperaven que també puntuessin més baix en autoritarisme d'esquerres, i no va ser així (0,06): l'única de les divuit prediccions que va fallar.

Font: Atari, Haidt, Graham, Koleva, Stevens & Dehghani (2023), «Morality beyond the WEIRD», Journal of Personality and Social Psychology 125(5): la definició és la de la taula 2 de l'article; les dades provenen de les seves mostres nacionals (l'estudi 2 de l'article), 3.902 adults de 19 països, que van respondre la mateixa pregunta sobre l'eix esquerra-dreta que el gràfic de dalt, i del seu panel en línia (estudi 3, taula 9), 1.410 adults, el 82 % dels quals nord-americans, que també van respondre 18 qüestionaris més. Les de l'estudi 3 són correlacions, de −1 a 1: 0 vol dir que no hi ha relació, i un signe menys vol dir que una puntuació baixa quan l'altra puja.

Un dels tres fonaments que la teoria dels fonaments morals anomena «vinculants», que «se centren en la preservació de la cohesió del grup, el manteniment de fronteres per a un mateix i per al grup, i la vinculació dels individus a grups i institucions més grans».

Dels sis, és el més fortament vinculat a la religiositat, i el més fortament relacionat amb la distància cultural d'una població respecte als Estats Units: les persones de poblacions menys WEIRD (occidentals, instruïdes, industrialitzades, riques i democràtiques, segons les sigles en anglès) el subscrivien considerablement més. El seu vincle amb situar-se a la dreta era el més feble de els tres fonaments vinculants.

També és l'únic fonament les puntuacions del qual els autors desaconsellen comparar entre països, perquè els seus ítems no funcionaven igual a tots els països; el que menys, l'ítem sobre tractar el cos «com un temple».

En el panel en línia de l'article, els membres del qual també van respondre 18 qüestionaris més, les persones amb puntuacions més altes en Puresa eren més religioses (r = 0,72), donaven més pes a la netedat, la devoció i l'autodisciplina com a valors (0,72) i sentien fàstic amb més facilitat (0,40).

Font: Atari, Haidt, Graham, Koleva, Stevens & Dehghani (2023), «Morality beyond the WEIRD», Journal of Personality and Social Psychology 125(5): la definició és la de la taula 2 de l'article; les dades provenen de les seves mostres nacionals (l'estudi 2 de l'article), 3.902 adults de 19 països, que van respondre la mateixa pregunta sobre l'eix esquerra-dreta que el gràfic de dalt, i del seu panel en línia (estudi 3, taula 9), 1.410 adults, el 82 % dels quals nord-americans, que també van respondre 18 qüestionaris més. Les de l'estudi 3 són correlacions, de −1 a 1: 0 vol dir que no hi ha relació, i un signe menys vol dir que una puntuació baixa quan l'altra puja.